L’accés a l’habitatge a Catalunya ha esdevingut un problema estructural que requereix solucions urgents. Tot i això, el debat sobre com regular el mercat del lloguer continua generant discrepàncies polítiques. Una de les mesures implementades és la declaració de Zones de Mercat Residencial Tensionat, establerta per la Llei pel dret a l’habitatge, que permet la limitació de l’increment dels preus de lloguer en àrees específiques.
A Finques Ollé parlem de la situació actual d’aquestes zones.
Catalunya i les zones tensionades
Catalunya ha estat pionera a aplicar mesures de control de rendes. Abans de l’aprovació de la Llei estatal d’Habitatge, ja comptava amb la Llei 11/2020, del 18 de setembre, que regulava els preus del lloguer en funció de l’índex de referència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Tot i que aquesta normativa va ser parcialment anul·lada pel Tribunal Constitucional, la Comunitat Autònoma ha continuat avançant en la regulació del mercat immobiliari.
Amb l’entrada en vigor de la nova legislació estatal, Catalunya va ser la primera comunitat a declarar municipis com a zones tensionades, inicialment amb 140 municipis i posteriorment ampliant-ne 131 més. Actualment, més del 90% de la població catalana resideix a àrees amb restriccions a l’increment del lloguer.
Mesures addicionals
Per evitar l‟evasió d‟aquestes normatives, alguns projectes de lloguer permanent s‟han transformat en models d‟arrendament no subjectes als límits de renda. Davant d’aquesta situació, el Govern català va aprovar el Decret llei 6/2024, que estén la limitació de preus al lloguer de temporada i a l’arrendament d’habitacions, encara que exclou el lloguer de vacances, subjecte a regulacions municipals específiques.
Perspectives i desafiaments
La implementació d’aquestes mesures ha generat incertesa entre els inversors, que avaluen acuradament a quins municipis desenvolupar nous projectes residencials. Mentrestant Catalunya continua liderant la regulació del mercat immobiliari, amb l’expectativa que aquestes accions contribueixin a garantir l’accés a l’habitatge a preus assequibles per a la ciutadania.
Tot i això, l’impacte real d’aquestes mesures en l’oferta i la demanda de lloguer continua sent un tema d’anàlisi continuada.
